PAIMM - Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt

Preguntes més freqüents

Què haig de fer si jo tinc el problema?: 902 362 492. Marcar aquest número de telèfon pot ser un bon primer pas.

Un metge especialitzat de l'equip l'atendrà confidencialment i li oferirà tota la informació necessària. Si és el cas, es podrà programar una primera entrevista per realitzar una valoració inicial del problema.

L'assignació d'un nom fictici contribuirà a preservar la seva identitat i discreció, que eviti l'estigmatització social que aquest tipus de malalties, avui dia encara, poden generar.

Abans de la primera visita, es procedirà a la signatura  del document d’acceptació d’entrada al programa, pel qual accepta seguir en cada moment les indicacions del seu terapeuta i que compromet al PAIMM a donar-li l’assistència i els serveis necessaris per assolir una bona recuperació.

Com haig d’actuar quan el problema el té un company? El suport als col·legues de professió no es pot basar en l’encobriment de situacions de risc. No actuar no l’ajuda en res; és, de totes, la pitjor opció possible.

La confiança i la complicitat entre iguals, com també l’exigència professional, són la base per aconsellar al company malalt de l’existència de serveis especialitzats i confidencials com els del PAIMM.

És important aconseguir que aquest company pugui conèixer el PAIMM, la seva filosofia i característiques, perquè potser això li aportarà seguretat i confiança per donar el primer pas. En aquest sentit, suggerir-li que accedeixi a la pàgina Web del programa: paimm.fgalatea.org pot resultar eficaç, sobretot si posteriorment es pot produir un contacte telefònic directe al 902 362 492.

Què s’ha de fer quan el metge malalt no vol rebre l’atenció adient? El diàleg, des de la confiança, és important per intentar convèncer el metge malalt de la necessitat de conèixer el PAIMM i connectar telefònicament - 902 362 492 – amb aquest el més aviat possible.

Tanmateix, pot persistir la seva negativa a rebre atenció especialitzada i, en conseqüència, augmentar el risc de mala praxi, però òbviament, també s’incrementaran els riscs sobre la pròpia salut i els efectes sobre el seu entorn laboral i familiar. Per tant, és convenient recordar el deure deontològic que té el metge que coneix la situació del metge malalt de comunicar-ho al secretari del Col·legi de Metges corresponent.

Quan s’aconsegueix que aquests casos arribin al circuit assistencial del Programa, es procedeix a la signatura d’un Contracte Terapèutic (amb tutor, sense tutor), document que té per finalitat refermar els acords terapèutics adoptats verbalment, relatius al seguiment de les indicacions i prescripcions fetes al metge malalt per part del seu metge psiquiatre (sigui particular o del PAIMM). El contracte terapèutic no té validesa jurídica però és un compromís ètic entre les parts que el signen


Què pot passar quan el meu pacient és un metge malalt? Cal partir de la base que els metges, en general, no són gaire bons pacients, sigui quin sigui el problema de salut que pateixin.

En les malalties tipus PAIMM, però, encara és més difícil que la relació metge pacient sigui l’adequada. Els contactes informals de passadís o els contactes ocasionals per telèfon, les incompareixences a la consulta, els incompliments de les prescripcions i indicacions terapèutiques i altres vicissituds fan que el tractament, en la majoria de casos, sigui poc eficaç.


Aconsellem, per tant, que el metge terapeuta estableixi, des de l’inici, amb el metge malalt unes condicions, uns criteris i un rigor que facin sostenible la relació metge-pacient. Si malgrat això, el metge malalt no col·labora en aquesta línia, i apareixen dubtes importants sobre els riscos en la seva praxi, el metge terapeuta ha de posar-ho en coneixement del secretari del Col·legi de Metges corresponent i renunciar a seguir atenent el metge malalt, i evitan responsabilitats envers ell.

Cal saber que el PAIMM posa a disposició dels metges terapeutes de metges malalts, els diversos serveis especialitzats que disposa el programa (internament, hospital de dia...) perquè els puguin emprar en el tractament del metge malalt, reforçant i complementant, si s’escau, el seu propi pla terapèutic.


català español